Extrait de Fleûrs di m' Bouquèt, Melreux, 1956
Li bwès, l' alnut'
Qwand li tchaûd solo d' may ni r' lût pus so l' fouyèdje
Et qui lès teûles dèl nut, si disployèt so l' bwès,
As-abwérds di leûs nids, lès-oûhès s' halcotèt
Tôt lèyant doucèt'mint mori leûs gazouyèdjes.
Al dilongue dès pîcintes qui lès fleûrs ècinssèt,
On sint-st-à tot moumint moussî foû dès-ombrèdjes
Li tiène alène dè vint qui trawe li frisse êrèdje
Po-z-aler rèshandi lès-oûhês qu' s'èssok'tèt.
So lès lizîres de bwès, d'zeû lès brouhayes dès G'mones,
L'âbalowe s' èhâstèye po r'gangnî lès bouhons
Et, tôt razant l' mobe d' ôr qui r'glatih, è l' âbion.
Ele zûne parèye qui l' bîhe âs-anglêyes dès mohones.
Adon, qwand l' ôr dès steûles brosdêye dès foyes di v'loûrs
Lès grands tchâgnes kimincet l' tenant nut' pleintes d'amour...










Commentaires